Ja és Nadal a Manel

Prometo que no faré cap més post sobre Manel en els pròxims dies… no deixaré que la Manelmanía prengui control d’aquest blog, ho prometo.

Tampoc faré exclamacions exagerades sobre lo bons que són i com m’agraden ni diré bestieses com que ara que es convertiran en la versió catalana d’un força conegut quartet de Liverpool… no ho faré, ho prometo! ;-)

Però avui Manel m’ha enviat una felicitació de Nadal pel Facebook i m’ha agradat tant aquesta estratègia de comunicació tan propera i tan 2.0 que no m’en puc estar de compartir-ho:


Ah, i com diu el missatge  ja podeu trobar la nadala de Manel al seu MySpace!

I si ho preferiu, la podeu descarregar gratis aquí.

(hi ha Nadal a tot arreu….)

Noia de Porcellana

4s comentaris

La peixera dels tòtils – Zitzània

 

 

Com comentava la Noia de Porcel·lana en aquest post, havíem demanat a través de la Botiga Enderrock el disc de Zitzània "La Peixera dels Tòtils". Doncs bé, amb un parell de mesos de retard deguts a que el disc està descatalogat, per fi ens ha arribat!

Us deixo la història d’aquest grup ja desaparegut, tal i com l’explica icat.fm:

 "Zitzània es crea el 1991 entre Girona i Salt. Liderat per Eduard Canimas, el grup té diverses formacions. Amb la primera enregistra la maqueta ORQUÍDIES I ORTOPÈDIES (1994), que té cert ressó en els cercles propers. Canimas és autor de les lletres i la majoria de les músiques, amb textos que mostren una al·lucinada experiència psicodèlica i que el porten a ser finalista del premi Cerverí de lletres de cançons el 1996. Després de la maqueta el grup es dissol, però reflota poc després amb una nova formació que guanya el Segon Concurs de Maquetes Enderrock. Això els permet gravar el disc LA PEIXERA DELS TÒTILS (1997), que presenten al Mercat de Música Viva de Vic en un concert a la Plaça Major. Realitzen un videoclip de la cançó "La font dels 7 sentits", on Canimas col¿labora amb Jaume Angelats en la coproducció artística. Les dificultats per obrir-se camí fan que poc després el grup es torna a dissoldre. Actualment Canimas continua la seva carrera en solitari."

 

Com ja sabeu, tant la Noia de Porcel·lana com jo som grans fans d’Eduard Canimas, tenim els seus dos discs i l’hem vist en concert vàries vegades. En aquest sentit, teníem curiositat per veure com seria un disc de Zitzània, si seria similar  a l’estil actual de Canimas o si, pel contrari, no tindria res a veure.

Escoltar "La Peixera dels Tòtils" no ens ha decebut! És com un altre disc de Canimas (amb veu més jove, això sí) on es veuen reflectits els seus trets distintius: lletres preciosistes i una veu que t’arriba al moll de l’ós. Una verdadera pena que aquest grup no tingués èxit en el seu moment, una altra gran incògnita del nostre petit país.

Us deixo amb el hit indiscutible de l’àlbum "La Font dels set sentits", tot i que hi ha altres cançons meravelloses com per exemple "Digue’m": 

<object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=279c237" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>

 

L’Home Estàtic 

Desactiva els comentaris

La peixera dels tòtils – Zitzània

 

 

Com comentava la Noia de Porcel·lana en aquest post, havíem demanat a través de la Botiga Enderrock el disc de Zitzània "La Peixera dels Tòtils". Doncs bé, amb un parell de mesos de retard deguts a que el disc està descatalogat, per fi ens ha arribat!

Us deixo la història d’aquest grup ja desaparegut, tal i com l’explica icat.fm:

 "Zitzània es crea el 1991 entre Girona i Salt. Liderat per Eduard Canimas, el grup té diverses formacions. Amb la primera enregistra la maqueta ORQUÍDIES I ORTOPÈDIES (1994), que té cert ressó en els cercles propers. Canimas és autor de les lletres i la majoria de les músiques, amb textos que mostren una al·lucinada experiència psicodèlica i que el porten a ser finalista del premi Cerverí de lletres de cançons el 1996. Després de la maqueta el grup es dissol, però reflota poc després amb una nova formació que guanya el Segon Concurs de Maquetes Enderrock. Això els permet gravar el disc LA PEIXERA DELS TÒTILS (1997), que presenten al Mercat de Música Viva de Vic en un concert a la Plaça Major. Realitzen un videoclip de la cançó "La font dels 7 sentits", on Canimas col¿labora amb Jaume Angelats en la coproducció artística. Les dificultats per obrir-se camí fan que poc després el grup es torna a dissoldre. Actualment Canimas continua la seva carrera en solitari."

 

Com ja sabeu, tant la Noia de Porcel·lana com jo som grans fans d’Eduard Canimas, tenim els seus dos discs i l’hem vist en concert vàries vegades. En aquest sentit, teníem curiositat per veure com seria un disc de Zitzània, si seria similar  a l’estil actual de Canimas o si, pel contrari, no tindria res a veure.

Escoltar "La Peixera dels Tòtils" no ens ha decebut! És com un altre disc de Canimas (amb veu més jove, això sí) on es veuen reflectits els seus trets distintius: lletres preciosistes i una veu que t’arriba al moll de l’ós. Una verdadera pena que aquest grup no tingués èxit en el seu moment, una altra gran incògnita del nostre petit país.

Us deixo amb el hit indiscutible de l’àlbum "La Font dels set sentits", tot i que hi ha altres cançons meravelloses com per exemple "Digue’m": 

<object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=279c237" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>

 

L’Home Estàtic 

Desactiva els comentaris

Hem sortit al programa d’en Basté!!!

Avui en Basté ens ha citat al seu programa… Res, un programet amb només 271.000 oients diaris…

 

Ens ha citat a la secció "Bloggies". Ahir La Noia de Porcel·lana els hi va enviar un mail, aprofitant que havien dit que avui hi aniria Manel, explicant-los-hi que el nostre darrer article era sobre ells. I avui, des del llit a les 7:55 hem escoltat com ens citaven!

Us deixo el que han escrit al seu bloc sobre nosaltres i la posterior entrevista a Manel.

 "Fem un cop d’ull als blogs… Avui, un de dedicat a la música catalana…

El blog es diu http://musicadomestica.bloc.cat/. I l’últim escrit està dedicat al grup revel·lació d’aquest 2008: MANEL… Seran aquest dimarts a El món a RAC1 a partir de les 11. Expliquen que fa cosa d’un mes que va escoltar aquesta cançó, “Al mar”, al cotxe i s’hi van enganxar ràpidament. De fet, asseguren que serà un dels grups més importants de l’escena catalana en un any màxim, perquè les lletres estan molt cuidades, cada cançó -diuen- és un petit conte, és proper i alegre… De fet, diuen que mai han vist tanta eufòria en la presentació d’un disc… Estarem atents aquest dimarts…"

Que gran que ets Basté.

 

Desactiva els comentaris

Hem sortit al programa d’en Basté!!!

Avui en Basté ens ha citat al seu programa… Res, un programet amb només 271.000 oients diaris…

 

Ens ha citat a la secció "Bloggies". Ahir La Noia de Porcel·lana els hi va enviar un mail, aprofitant que havien dit que avui hi aniria Manel, explicant-los-hi que el nostre darrer article era sobre ells. I avui, des del llit a les 7:55 hem escoltat com ens citaven!

Us deixo el que han escrit al seu bloc sobre nosaltres i el link al bloc de Rac1 amb l’àudio de l’entrevista, vídeos i fotos de Manel:

 "Fem un cop d’ull als blogs… Avui, un de dedicat a la música catalana…

El blog es diu http://musicadomestica.bloc.cat/. I l’últim escrit està dedicat al grup revel·lació d’aquest 2008: MANEL… Seran aquest dimarts a El món a RAC1 a partir de les 11. Expliquen que fa cosa d’un mes que va escoltar aquesta cançó, “Al mar”, al cotxe i s’hi van enganxar ràpidament. De fet, asseguren que serà un dels grups més importants de l’escena catalana en un any màxim, perquè les lletres estan molt cuidades, cada cançó -diuen- és un petit conte, és proper i alegre… De fet, diuen que mai han vist tanta eufòria en la presentació d’un disc… Estarem atents aquest dimarts…"


Que gran que ets Basté.

 

4s comentaris

Manel – Els millors professors europeus

Ja fa un munt de dies que volia escriure sobre Manel. Fa cosa d’un mes l’Home Estàtic em va posar al cotxe una cançó que es diu "Al mar". Va ser amor a primera oïda (?)! Ens vam passar les setmanes següents escoltant les 4 o 5 cançons que estaven disponibles per Internet al seu myspace. Encara no havia sortit el disc i ens en sabíem les lletres i tot…

Finalment el dilluns de la setmana passada vaig anar amb ma germana, la Niña Imantada, i ens en vam comprar dues còpies (és de bojos, ho confesso, sóc de les que encara es compra CDs, sobretot de grups de casa nostra!)

Teníem entrades per anar a veure’ls en concert a l’Heliogàbal però em van enviar de viatge per feina per anar a un conferència i me’l vaig perdre (ja sé que era un concert de 5€ en un bar petit però noi, quin greu em va saber!). L’Home Estàtic, la Niña imantada i altres amics que hi van anar em van explicar que havia estat genial… i que havien tocat una versió de Common People! M’encanta aquesta cançó però confesso que era incapaç d’imaginar-me com la podien haver versionat…

Per sort ahir es va acabar el misteri perquè els vaig poder veure en directe (i a primera fila!) presentant el disc a la FNAC de la Illa. També van venir la Niña Imantada i el meu amic Bernat* i pel que em van dir, la posada en escena era la mateixa que a l’Heliogàbal, amb acudits i presentaciona peculiars de les cançons. Boníssim!! Us poso algunes fotos del concert d’ahir (fetes amb el mòbil, no n’espereu massa)

(per cert, algú em sabria dir quin instrument està tocant l’Arnau, el bateria? No l’havia vist mai…)

Ara que m’he escoltat el disc sencer ja puc dir sense dubte que crec que seran un dels grups més importants de l’escena catalana en un any màxim. Les lletres estan molt cuidades, cada cançó és un petit conte, el seu estil que no m’atreveixo a definir perquè em fan por les etiquetes aquestes (pop? folk? eing?), és proper i alegre i m’agrada molt com juguen amb les diferents veus i els instruments… a més, veient-los dalt de l’escenari em transmeten molt carisma i el públic semblava entusiasmat. Jo no havia sentit la gent aplaudir mai tant i cantar en concerts d’aquests que fan a la FNAC. Fins i tot i havia gent gran (avis més aviat, que no seria el públic habitual de nous grups catalans, no ens enganyem), i els vaig veure rient, sorprenent-se amb les lletres i fins i tot cantant (poporopopooo…) Genial! M’estic plantejant regalar-li el disc a la iaia aquest Nadal!

Us deixo un parell de videoclips. No sabria dir quina és la millor perquè cada setmana en tinc una de preferida… Ara mateix és "Els guapos són els raros" (ho sap tothom!)

 

"En la que en Bernat se’t troba"


 

 

"Dona estrangera"


 

 Us agrada Manel? Ja teniu el disc? Els heu vist en concert?

 

UPDATE

La Niña imantada m’ha passat el link a aquest vídeo on es pot veure la seva actuació a l’Heliogàbal… amb sorpresa final! ;-)

via No Surprises

 

Noia de porcellana

 

* no em queda clar si és el mateix Bernat que t’ha vist per Barcelona… 

 

4s comentaris

Mishima a Girona

Dissabte passat (11 d’octubre) Mishima tocava a Girona, a la sala Platea.

Hem vist els Mishima en concert un parell de vegades a l’Auditori (cada vegada en una sala més gran) i personalment, tots els seus concerts m’han agradat moltíssim. El primer concert va ser abans de l’últim disc i anava acompanyat d’uns audiovisuals que em van encantar. Doncs bé, com que nosaltres anem a Girona gairebé cada cap de setmana (som d’allà encara que vivim a Barcelona, els gironins ho entendreu) vam pensar que ja que els Mishima tenien el detall de passar-se pel “poble”, pel mòdic preu de 5€, valia la pena anar-hi.

Hi vam anar amb un amic i la meva germana (la “niña imantada” ;-) ) i els vam veure des de davant de tot (com podeu apreciar a la foto pèsima tirada amb el mòbil). No havia estat mai a un concert a la sala Platea, la veritat és que em sembla un lloc perfecte (i molt més humà que La Mirona que sempre està buida!) ja hi podrien fer més concerts.

Van tocar gairebé tot el nou disc i els clàssics dels discos anteriors, incloent les meves preferides (No et fas el llit i Qui n’ha begut) i també un parell d’angleses. He de confessar que no m’agraden les seves cançons en anglès… canvien d’estil, de veu… en fi, millor en català! Però amb carinyo, eh?

Al final del concert, mentre feiem cua per comprar una samarreta, en David Carabén ens va preguntar què ens havia semblat. Li vam explicar que fa temps que els seguim (la meva germana els ha vist unes 3 vegades en 3 mesos, lo seu és greu) i ens va dedicar i firmar les entrades. Molt simpàtic, la veritat!

En resum, molt bé el concert i la seva música. Si no els coneixeu ja tardeu perquè crec que seran tan grans com els Antònia Font. Els anirem seguint!

Us poso un vídeo d’una cançó genial amb lletres boníssimes (totes ho són per cert). És un vídeo "no oficial" que està molt bé (autor:Andrés Villa):


 

 

noia de porcellana

1 comentari

Eduard Canimas

Ja fa un temps que tenia pensat escriure aquest post (i de fet, reactivar una mica el bloc que agonitzava…) perquè cada vegada que escoltem Eduard Canimas em passa pel cap que hauria de ser molt més conegut, al menys tant com en Roger Mas o com ho comença a ser ja Sanjosex o Mishima.

A banda de ser un altre gran artista gironí, Eduard Canimas era el líder del grup Zitzània iels últims 5 anys s’ha dedicat a la seva carrera en solitari. Jo no coneixia Zitzània fins fa poc però llegint-ne la descripció que he trobat a iCat.fm, ho entenc:

"Zitzània es crea el 1991
entre Girona i Salt. Liderat per Eduard Canimas, el grup té diverses
formacions. Amb la primera enregistra la maqueta ORQUÍDIES I ORTOPÈDIES
(1994), que té cert ressó en els cercles propers. Canimas és autor de
les lletres i la majoria de les músiques, amb textos que mostren una
al·lucinada experiència psicodèlica i que el porten a ser finalista del
premi Cerverí de lletres de cançons el 1996. Després de la maqueta el
grup es dissol, però reflota poc després amb una nova formació que
guanya el Segon Concurs de Maquetes Enderrock. Això els permet gravar
el disc LA PEIXERA DELS TÒTILS (1997), que presenten al Mercat de
Música Viva de Vic en un concert a la Plaça Major. Realitzen un
videoclip de la cançó "La font dels 7 sentits", on Canimas col¿labora
amb Jaume Angelats en la coproducció artística. Les dificultats per
obrir-se camí fan que poc després el grup es torna a dissoldre.
Actualment Canimas continua la seva carrera en solitari."

És a dir, que eren bons però ningú els va fer massa cas. Només en tenim una cançó (que ara no recordo com vam aconseguir), es diu "La font dels set sentits" i em sembla boníssima. Després de molt temps buscant-lo sembla que l’Home estàtic ha trobat el seu àlbum a la botiga de l’Enderrock, La peixera dels tòtils. Ara estem esperant que arribi (per correu!). A veure si un cop l’haguem paït el convenço que ens en parli.

En solitari, Eduard Canimas ja ha publicat 2 àlbums: Canimas i rebentes i Noh iha crisi (molt adeqüat aquest segon títol pels temps que corren). M’agraden molt tots dos discos i els escoltem molt sovint. El que m’agrada més són les seves lletres i, de fet, ha guanyatel Premí Cerverí (i amb Zitzània enva ser finalista). A més el seu segon àlbum en solitari (Noh iha crisi) va guanyar el Premi Enderrock al "Millor disc de cançó d’autor de l’any 2006".

Per si no el coneixeu, us recomano algunes cançons imprescindibles: El Caos està Parint, Em trenco, L4, Àngel de la guarda o Sense filtre.

Al mes de maig el vam veure tocar a La Mirona a Salt, us en penjo dues fotos. Erem quatre gats però em va encantar! (perdó per la pèssima qualitat de les fotos, el flaix de la Sony és un drama)

Concert Eduard Canimas Maig 2008

Poso la lletra de L4 (que de vegades penso que és la millor, però va a dies):

Podria escriure els pitjors versos
o els més absurds, aquesta nit al metro.

Podria fer-me via morta,
no sortir mai més a fora.

Podria escriure per omplir-me
els forats negres o provocar-me el vòmit.

Podria dir-te que t’estimo
Que ets l’últim tren nocturn
Una espiral en moviment
Tremolosa fulla, un ocell.

Avui quan surti de la cova
serà de nit i et vindré a veure.

Si vols pujar al meu cos de nàufrag
agafa’t fort que ens porta l’aigua.

Et lleparé com les onades
les esquerdes submergides.

I ara puc dir-te que t’estimo
Que ets l’últim tren nocturn
Una espiral en moviment
Tremolosa fulla, un ocell.

(gràcies a aquest bloc, d’on l’he tret)

 I vosaltres? Coneixeu la seva música? Us agrada?

 noiadeporcellana

 

Més informació: MySpace d’Eduard Canimas

 

3s comentaris

Iván Ferreiro presenta Mentiroso, mentiroso

Per un seguit de casualitats divendres vaig aconseguir una invitació per veure un "showcase" de l’últim àlbum d’Iván Ferreiro (el que era el líder, cantant i principal compositor dels desapareguts Los Piratas). Això de "showcase" per si us ho pregunteu (jo no ho sabia fins que m’hi vaig trobar), consistia en anar al Forum de l’Illa Diagonal, seure a terra més o menys apilotonat, gaudir d’una mini actuació de 4 cançons i després fer cua per què et signés el disc.

Com a curiositat, fa unes setmanes, van penjar a la seva web el nou àlbum per descarregar gratuïtament durant un parell o tres de dies (el que se’n podria dir "fer un Radiohead"). Ara ja no està disponible però es pot escoltar sencer en streaming si aneu a la web/blog oficial.

El vaig estar escoltant i em va agradar força, però és un estil molt propi com sempre. Les cançons que va tocar a la Fnac em van cridar l’atenció i li donaré unes quantes "escoltades" més. A mi m’agraden molt Los Piratas i el primer dics en solitari em va semblar excel·lent, sobretot les cançons composades pel seu germà Amaro i company en aquesta nova etapa (o sigui que tècnicament no toca "en solitari"). 

Segons llegeixo al bloc Hipersónica, el nou àlbum ha entrat a la quarta posició de la llista de vendes a Espanya així que sembla que l’estratègia de la descàrrega els ha anat bé. A més, ha sortit una edició especial amb un llibre on cada cançó és una història gràfica il·lustrada per un artista diferent.

Us deixo els vídeos que vaig gravar de l’actuació a la Fnac:

Jet Lag 


  

Secretos Deseos 

Meteoro y el Señor Conejo 

Toda la verdad 

  

 

 

 

 

Desactiva els comentaris

Les cançons tel·lúriques – Roger Mas

 

tel·lúric -a

  [1868; formació culta analògica sobre la base del ll. tellus, -uris ‘la terra’]
  adj 1 GEOL Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.
  2 QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al tel·luri.
    2 Que conté tel·luri.
    3 àcid tel·lúric Àcid ortotel·lúric, oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta una estructura octaèdrica de fórmula Te(OH) 6

 

"Les cançons tel·lúriques" de Roger Mas és, com indica l’entrada superior del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, un àlbum que surt de les entranyes de Roger Mas. En Roger és una persona molt arrelada al seu poble i al seu país, i en aquest àlbum ha volgut fer un homenatge al nostre més gran poeta (Jacint Verdaguer) i a algunes cançons tradicionals de la nostra terra.

El resultat és un disc magnífic, molt canviant en totes les seves vessants, que comença molt suau, amb tocs de piano, amb un poema en el qual Mossèn Cinto somia que és una abella. Poc a poc, les cançons es van tornant cada vegada més fosques, més tenebroses, més intenses. En Roger baixa una octava la seva veu i on abans hi havia pianos passa a haver-hi orgues i trompetes.

En aquest procés, passa tant pel jazz com pel rap com per la música religiosa, però sense perdre en cap moment el preciosisme en tots els arranjaments i fent, en cada una de les cançons, una petita meravella.

I la veu, aquesta veu meravellosa d’en Roger, com diu l’Antoni Bassas (i personalment ho subscric) la millor veu del panorama musical català i amb diferència.

 

Així doncs, després dels 6 poemes musicats de Mossèn Cinto, passa als Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, per acabar amb vàries cançons pràcticament instrumentals.

En definitiva, i no me’n cansaré de repetir-ho, un disc meravellós al qual no és senzill d’accedir-hi el primer cop que s’escolta, però que poc a poc se’t va fent més familiar dins teu, fins pensar pràcticament que el que escoltes són cançons populars que coneixes des de petit.

  

A destacar:

– "Preludi", o com un poema musicat d’en Verdaguer pot ser un "subidón".

– La lletra d’"Anem", de la qual us en deixo un fragment:

   
Ja hi navegat prou
    per les mars de la terra
    de golfos de neguit,
    d’onades de tristesa.
    Barqueta mia, anem,
    anem’s-en, barca meva,
    cap a la mar del cel,
    avui que està serena.

– "Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona", o com convertir una cançó tradicional en un mantra que t’entra dins i no pots parar de cantar

– "Ball de l’àliga de la Patum de Berga

– "Tema d’Isàrnia"

 

A la web d’en Roger (www.rogermas.cat) podreu escoltar les cançons, però personalment us recomano profundament que us compreu el disc i l’escolteu amb calma i deteniment, que acabarà per atrapar-vos.

 

L’home Estàtic 

1 comentari